A través dels segles diferents autors i autores de noveles de ciència ficció han imaginat futurs per a la humanitat, alguns més propers, alguns més llunyans, però el que la gran majoría tenen en en comú es que moltes de les seves idees s’han vist reflexades en l’història de la humanitat, desde el Submarí que fora inspirat en el Nautilus de Jules Verne o els encara a perfeccionar androides i automates inspirats en diferents obres com les de Isaac Asimov.

Aquestes idees sorgides de la imaginació creen artefactes e invencions que potser sense que els mateixos autors es donguin compte, obren el camí de la innovació humana; el que moltes persones a vegades ignoren es que aquestes mateixes obres literaries parlen sobre els efectes d’aquestes invencions en la societat, a vegades de manera personal, a vegades a escala social.

Una d’aquestes obres es la mateixa Dune, la qual ha obtingut una adaptació cinematogràfica mestrívola en aquests últims anys. En aquesta obra, la societat humana encara estant més de 10.000 anys avançada, utilitza estris rudimentaris per al dia a dia i no utilitzen estris tecnològics com ordinadors ni IA ja que en cert moment de la història de la societat humana, la dependència en aquests estris va involucionar a la espècie fins al punt de que les màquines sobrepassaven als mateixos humans i aquests es varen veure obligats a erradicar qualsevol tipus de tecnologia digital per a que la espècie pogués sobreviure.

Per altre banda per el que fa la realitat augmentada o la realitat virtual, tenim el cas de “Ready Player One” on la totalitat de la societat humana viu en el “Oasi” un mòn virtual on es produeixen pràcticament la majoria de les interaccions humanes, desde la feina a les activitats d’esbarjo o als tràmits gubernamentals, tots, es fan al Oasi.

En aquesta obra podem veure clarament els efectes de la realitat augmentada si aquesta tingués una influència quasi total en la vida de les persones, gent que no surt de casa, no socialitza en la vida real, gent que no es preocupa de la vida fora del Oasi perque: “Per qué em té que importar el exterior si el oasi ja es el meu món?”.

Totes aquestes obres obres, encara que també mostren les parts negatives d’aquestes eines e invents en la societat, també solen acabar en un to positiu per el que fa l’ús d’aquestes eines: entrenaments mentals, sortir a “tocar gespa”, el indómit esperit humà, etc, etc.

I en la realitat això també s’aplica, la nostra espècie sempre ha tingut problemes i sempre ha pogut arreglar-les de una manera o altre, tard o d’hora, sempre ha pogut amb els reptes de la seva propia creació o del seu ambient i la realitat augmentada no es una excepció.